La Coordinadora d’ONGD alerta sobre la greu reculada de les polítiques de solidaritat en Comunitats Autònomes i Ajuntaments
En els dos últims anys i amb l'excusa de la crisi, estem assistint a un debilitament progressiu de les polítiques públiques de solidaritat que les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments realitzen des de la dècada dels 90. Sota la consigna de “complir amb la normativa en matèria d'estabilitat pressupostària i dèficit públic”, s'estan realitzant retallades socials que afecten directament a les persones més vulnerables. Des que es van celebrar les eleccions autonòmiques al maig, aquesta situació està prenent dimensions preocupants, que ens porten a alertar sobre perill de desmantellament d'aquest tipus de polítiques.
Històricament la lluita contra la pobresa ha estat un objectiu compartit per la ciutadania i governs que ha donat bons resultats gràcies al diàleg i al treball conjunt. El compromís de les ONGD en aquest sentit és indubtable i confiem que totes les forces polítiques mantinguin de manera unitària la defensa de la cooperació descentralitzada. En una situació complexa com la que vivim, aquesta fortalesa comuna ha de mantenir-se de manera ferma; només així podrem aconseguir solucions conjuntes que siguin el més encertades possibles i evitin el que està ocorrent.
La reducció dels fons per a cooperació duta a terme representa una mitjana del 0,2% dels pressupostos autonòmics, una quantitat insignificant que poc contribueix a tapar els forats en les administracions i que, no obstant això, posa en greu perill la realització de projectes de salut, educació o alimentació en països empobrits i d'iniciatives que fomenten la sensibilització d'una ciutadania compromesa amb la justícia internacional i la defensa dels drets humans.
Entre els fets més recents, a la fi de maig, amb l'excusa del dèficit Catalunya va anunciar una retallada del 55% dels fons destinats a cooperació per 2011, passant de 49 milions d'euros en 2010 a 22, en 2011. Resulta com menys cridaner que de manera paral•lela es disminueixi l'impost de successions deixant d'ingressar una important quantitat de diners imprescindibles en un moment de crisi. Per la seva banda, La Xunta de Galícia va retallar en un sol dia 2,2 milions d'euros, és a dir, el 45% de l'ajuda destinada a desenvolupament i va eliminar les subvencions a projectes d'acció humanitària i d'emergència.
Denunciem, a més, “altres noves formes de retallades” que posen en perill el sistema de cooperació descentralitzada: des de retards de fins a dos anys en pagaments de subvencions ja concedides, a la negativa d'abonar segons terminis de projectes aprovats. S'ha arribat, fins i tot a requerir la devolució de fons ja concedits. Aquest tipus de pràctiques tenen conseqüències molt greus para milers de persones perquè es tradueixen en la paralització de projectes de desenvolupament i també en la suspensió d'accions que fomenten una ciutadania crítica i compromesa als nostres pobles i ciutats.
Alertem també sobre el debilitament que estan sofrint les estructures d'algunes Administracions Públiques Autonòmiques: la supressió de Conselleries i Direccions generals responsables de la cooperació descentralitzada és una peça més del greu i alarmant reculada al que estem assistint.
La crisi no pot ser una excusa i no pot ser-ho per diverses raons. En primer lloc, per l'impacte que aquestes retallades tenen sobre les persones més vulnerables del planeta que estan sofrint directament les greus conseqüències de la crisi sense haver-la generat; parlem d'accés a l'aigua, salut, educació, alimentació… drets humans bàsics que estan en perill. En segon lloc, suposa una reculada enorme en la política de cooperació espanyola, -que no ho oblidem, hauria de ser una política d'Estat-, posant en perill tot l'aconseguit en els últims anys gràcies a la labor dels actors de la cooperació i el suport ciutadà.
La classe política no hauria d'oblidar que la ciutadania, malgrat la crisi, continua recolzant l'ajuda al desenvolupament i que moltes de les reivindicacions socials de caràcter global i internacional que estem escoltant en aquests dies als nostres carrers i places, són demandes que les ONGD venim reclamant fa molt temps.
Reivindiquem l'obligació política de garantir la solidaritat entre els pobles a través de la cooperació descentralitzada perquè aquesta no és més que la manifestació del compromís d'una ciutadania global compromesa. Aquest tipus de cooperació garanteix la participació des d'abaix fins a a dalt, d'un costat a l'altre, de persones i institucions del Sud i del Nord que treballen mà a mà per un món just. En una realitat interconnectada com l'actual no entendre que aquesta és una forma essencial de treballar suposa tenir mires molt curtes i allunyar-se de les polítiques de cooperació internacionals construïdes i compromeses durant molts anys.
Les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments tenen a la seva mà la possibilitat de continuar apostant per les polítiques de solidaritat i no deixar en el camí tot el que tant qualitativa com quantitativament hem avançat en les últimes dècades. Confiem que siguin capaços d'això.
Aquest comunicat està signat per la Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament-Espanya i les 17 Coordinadores Autonòmiques d’ONGD.