Les ONG, sindicats, associacions i moviments ciutadans que formem l'Aliança Balear contra la Pobresa,
DENUNCIAM les conseqüències de la mal anomenada "crisi" sobre les persones més vulnerables a tot el planeta. Així, més de 1.400 milions de persones viuen en la pobresa extrema i aquest any passarà a la història per la primera gran fam del segle XXI, que afecta 11 milions de persones. On és aquell compromís signat l’any 2000 per 198 caps d’estat que es van comprometre a reduir a la meitat la fam al món per al 2015?
En el nostre àmbit estatal i local, s’apliquen retallades en sectors tan bàsics com la sanitat o l’educació i s’anul·len i retallen convocatòries de subvencions a les entitats no lucratives. Mentrestant, se subvenciona als bancs i es proposen noves inversions milionàries en defensa i despesa militar.
On és el compromís de "Pacte Contra la Pobresa" aprovat per unanimitat al Ple de l’Ajuntament de Palma del dia 31 de gener d’aquest any 2011? On són els compromisos pre-electorals signats pels principals partits polítics abans de les eleccions, pels quals es comprometien a no aplicar retallades socials i a respectar i donar suport a les organitzacions de la societat civil en la lluita contra la pobresa i el suport a els sectors socials més vulnerables?
Som la primera generació capaç d’acabar amb la fam al món, tècnicament tenim tots els recursos per fer-ho, només l’ambició desmesurada d’alguns ho impedeix. Si els obstacles són polítics les solucions també ho han de ser. Per això sorgeixen preguntes importants sobre qui té realment el poder i si els elegits a les urnes realment ens representen.
Per damunt d’aquestes dubtes, la unitat dels pobles, del Nord, del Sud, l’Est i l’Oest, a través dels seus moviments socials, és el contrapoder real que pot canviar aquesta la situació. Però per aconseguir-ho hem de ser encara molts més i no podem caure en el parany de la divisió, per això diem:
- No a les retallades socials que afecten en tots els àmbits del nostre territori local i estatal, però també
- No a les retallades de l'ajuda al desenvolupament destinada a compensar el saqueig dels pobles més empobrits del planeta, i
- No a la idea que la immigració ha de ser rebutjada en temps de "crisi". No són els immigrants els que ens empobreixen, són les empreses de qualificació i els grans poders financers, ajudats pels poders polítics, còmplices o covards, els que empobreixen a tots els sectors populars en tot el planta.
Tampoc podem acceptar que mentre a les associacions basades en el voluntariat se’ns imposen lleis que ens obliguen a posar recursos monetaris propis i se’ns castiga severament si no es justifiquen els projectes amb el mínim detall, als bancs que han empobrit a tot el món se’ls lliuri, a canvi del seu fracàs, milions d’euros de subvencions que no justifiquen, mentre es reparteixen dividends i bonus entre els seus directius.
Per això exigim als governants, mundials, estatals i locals:
1 .- Que la lluita contra la pobresa sigui una política d’Estat que arribi a tots els nivells de representació institucional, independentment del grup polític que estigui en el poder. Començant per respectar els Pactes i acords pre-electorals signats amb les organitzacions socials. Que no juguin amb els vots, perquè com a ciutadans compromesos farem un seguiment de tots els acords.
2 .- El compliment irrenunciable del 0'7% de l'RNB per al 2015. A més, que l’ajuda al desenvolupament, estigui rigorosament supeditada a l’objectiu de lluita contra la pobresa i de justícia social global i no a un altre tipus d’objectius.
3 .- Que es prenguin les mesures necessàries per garantir el compliment dels Drets Humans, que no són un luxe propi només d’èpoques de prosperitat sinó una prioritat inqüestionable. Per això exigim que s’eliminin els abusos sobre les persones que viuen en pobresa i els discursos que tendeixen a criminalitzar, relacionant insistentment als sectors socials i als barris més vulnerables amb la delinqüència i el crim o donant suport discursos xenòfobs i racistes de persones i organitzacions que inciten a l’odi i a l’exclusió social.
4 .- Que es promogui una reflexió ciutadana sobre el que suposa el nostre model actual de producció i consum com a valors dominants i la necessitat urgent de fer emergir valors com la solidaritat i la justícia social.
5 .- Que es revisin els compromisos internacionals, en relació al comerç, les mesures que s’adopten a la UE, el deute extern i altres que generen desigualtats i pobresa.
6 .- Que es regulin els mercats financers i es controli a les institucions financeres que són les causants de la crisi, es doni suport a la creació d’un impost a les transaccions financeres internacionals, l’eliminació dels paradisos fiscals i centrin els seus esforços a perseguir l’evasió fiscal de les grans fortunes.
7.- Que es garanteixi el treball digne per totes les persones. No es pot acceptar que mentre s’augmenten els beneficis, amb l’excusa de la crisi, s’acomiadin treballadors i treballadores, no es contractin de nous i es pagui millor. No al enriquiment a costa del treball digne. Que no s’utilitzi la immigració per tirar per baix els preus del treball, els immigrants no són ma d’obra, també són persones.
8 .- Que s’adoptin les mesures per frenar el canvi climàtic i garantir la sostenibilitat mediambiental.
9 .- Que es posi fi a la participació en guerres que no tenen res de humanitàries i s’impulsi la reducció de la despesa familiar que només serveix per provocar nous conflictes i promoure un enriquiment criminal.
La ciutadania exigeix que, tot i la mal anomenada crisi, es dono suport a l’ajuda al desenvolupament i es promogui un canvi en el model econòmic, en el sistema de valors i el compliment de la normativa internacional. Les persones han d’estar per damunt dels mercats i s’han de complir les promeses per eradicar la pobresa a tot el món i garantir el respecte i la dignitat per a totes les persones que habiten el planeta.